| | | | | En Jordi Fraginals, fill segon d'un ric casal de Sant Esteve de la Vall, es veu destinat al sacerdoci com tots els fadristerns de la família des de temps immemorial. Home perspicaç, lluitador i molt capacitat per als negocis, en Jordi malda per construir-se el seu destí: es rebel·la contra l'autoritat paterna i contra les convencions socials, i emprèn, no sense dificultats, la vida llargament anhelada bo i casant-se amb l'Alberta, la dona que estima. Però la llibertat, en aquesta nostra existència, no és mai absoluta, i la mort l'acuita massa aviat. Ell, malgrat tot, com afirma l'autor en l'advertiment preliminar que precedeix l'obra, «arriba a superar la tragèdia d'aquesta suprema negació», convençut que sempre perdura alguna cosa de nosaltres mateixos. | | | | Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873 – Barcelona, 1952) va ser una de les figures destacades de la cultura i la política catalanes de la primera meitat del segle xx. Redactor del diari El Poble Català, director de la Institució de les Lletres Catalanes i president de l'Ateneu Barcelonès, va escriure un bon nombre d'obres, entre les quals n'hi ha algunes de les més reeixides de la nostra literatura, com ara les peces teatrals Rei i senyor i Senyora àvia vol marit, Revolta (Adesiara, 2012), De la pau i del combat (Adesiara, 2016) i La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, considerada una de les millors novel·les del període modernista, que ara presentem en una nova edició revisada. | | | Després de l'aixecament feixista del 18 de juliol del 1936, arriben notícies a tot Europa de la resistència contra el cop d'Estat de Franco i de la revolució anarcosindicalista que ha esclatat a Catalunya. Hanns-Erich Kaminski, reputat periodista alemany, ve a Barcelona en aquells dies convulsos i, espectador privilegiat de l'avanç de la «revolta catalana», escriu una crònica tan detallada com impagable dels fets que hi viu amb la seva companya, Anita Karfunkel. Parla amb tothom i entrevista Lluís Companys, Frederica Montseny o Diego Abad de Santillán, entre molts altres prohoms, i ho relata tot amb ploma hàbil: les barricades, el multitudinari enterrament de Durruti, el comunisme llibertari, els tribunals populars, les txeques, la milícia, les fàbriques, el front… I dedica aquest llibre impressionant a tots aquells que mantenen l'esperança que la revolució triomfarà sobre el feixisme que l'envolta. | | | | Hanns-Erich Kaminski, nat a Labiau (Prússia) el 1899 i mort a l'Argentina a la dècada dels seixanta del segle XX, va ser un escriptor, biògraf i periodista molt actiu en el període d'entreguerres. Proper inicialment a la socialdemocràcia, va simpatitzar cada cop més amb l'anarquisme i es va destacar com un infatigable lluitador antifeixista. A més de les assídues col·laboracions a la premsa alemanya, principalment a la revista Die Weltbühne (suprimida el 1933 amb l'arribada de Hitler al poder), algunes de les seves obres es caracteritzen per un rigor i una qualitat fora del comú, com és el cas de Michel Bakounine: la vie d'un révolutionnaire, una excel·lent biografia de l'anarquista rus; El nazismo como problema sexual, publicat a l'Argentina, i, sobretot, Els de Barcelona, crònica de la seva estada a Catalunya durant la guerra civil, que presentem en traducció catalana. | | | | | | | | |
No hay comentarios:
Publicar un comentario