| | | | | La Reina de les Neus, la sireneta, l'intrèpid soldadet de plom, la fada del saüc, la princesa del pèsol o el príncep malvat, entre tants i tants altres personatges que faríem bé de no oblidar i de transmetre a les noves generacions, són irrefutablement patrimoni universal de la humanitat. Mestre insuperable a l'hora d'harmonitzar les rondalles i el folklore nòrdics amb els aspectes més actuals del seu temps, tot amanit amb una certa concepció romàntica de la natura i del món, Andersen va entrar de ple dret en la història de la literatura amb aquesta magna obra. Quan hàgiu llegit aquests contes, ben segur que no arribareu a viure mai les sorprenents aventures o els incerts contratemps dels protagonistes, però potser sabreu aprofitar millor les meravelles de la vida. | | | | Hans Christian Andersen (Ódense, 1805 ‒ Copenhaguen, 1875) fou, és i serà un dels escriptors més coneguts i celebrats arreu del món. Malgrat que, nascut en el si d'una família modesta, va viatjar a la capital danesa amb la intenció de convertir-se en actor i, més tard, en dramaturg i poeta, la fama mundial li va arribar pels seus contes excepcionals —i no gaire políticament correctes, per fortuna—, que, gairebé dos segles després d'haver estat creats, continuen fascinant els lectors de totes les edats. Ara els presentem íntegrament, traduïts de l'original danès per primer cop en català. S'hi inclouen, així mateix, les il·lustracions de Wilhelm Pedersen i Lorenz Frølich que figuraven a les edicions publicades en vida de l'autor. | | | Després de la ruïna i la mort del seu pare, en Nicholas Nickleby, un jove íntegre i despert, ha de procurar mantenir la germana i la mare en uns temps difícils. A partir de la seva incorporació com a mestre en una tètrica escola rural, on els infants són sotmesos a càstigs degradants, en Nicholas s'haurà d'enfrontar amb el seu oncle Ralph, un usurer despietat que maldarà per destruir-lo a ell i la seva germana. En el seu camí per sortir de l'adversitat, en Nicholas s'enrolarà en una companyia de teatre, tindrà un munt d'aventures i coneixerà personatges singularíssims que l'ajudaran en les situacions més adverses i li demostraran que, al capdavall, la vida posa tothom al seu lloc. Aquesta novel·la, la tercera que va escriure Dickens, és, sens dubte, un monument de les lletres angleses. | | | | Charles Dickens (Landport, Portsmouth, 1812 ‒ Gadshill Place, Higham, 1870) va ser un dels més grans autors anglesos de tots els temps i, segurament, el més important de l'època victoriana. Escriptor infatigable, defensor avant la lettre dels drets dels infants i de les dones, la seva vastíssima obra, reblerta d'una imaginació fora mida i amb pinzellades d'ací d'allà d'una fina ironia, ens ha donat títols tan populars i inoblidables com ara The Pickwick Papers, Oliver Twist, David Copperfield, Hard Times, Little Dorrit, Great Expectations i, així mateix, l'extraordinària novel·la Nicholas Nickleby, que ara presentem per primera vegada en català. | | | A l'Òpera Garnier de París tenen lloc un seguit de fets del tot inexplicables, que arriben al súmmum amb la desaparició de la diva Christine Daaé en plena actuació. La noia ha assolit el cim del cant beneficiant-se dels ensenyaments sobrenaturals de l'Érik, el seu particular Àngel de la Música, que per a la resta de la gent del luxós teatre és ni més ni menys que el fantasma de l'Òpera, un individu lleig i repugnant que obra d'amagat cobrint-se la cara amb una màscara per no causar repulsió. La Christine estima el plantós vescomte de Chagny, però el fantasma, ai las!, està enamorat d'ella i la segresta en els seus aterridors dominis del subsòl de l'Òpera, i això tindrà unes conseqüències sorprenents. Poques vegades trobareu com en aquesta novel·la una mostra més colpidora de la malignitat dels prejudicis. | | | | Gaston Louis Alfred Leroux (París, 1868 ‒ Niça, 1927), periodista, reporter i autor prolífic, va ser molt reconegut al seu temps per les seves novel·les policíaques i de gènere fantàstic. Si bé alguns dels seus títols més notables, com ara La double vie de Théophraste Longuet, L'épouse du Soleil o Le mystère de la chambre jaune —que va captivar Jean Cocteau, entre d'altres escriptors de renom—, van ser llegits amb fruïció durant dècades, ha estat El fantasma de l'Òpera la novel·la que li ha donat celebritat mundial gràcies a les innombrables adaptacions cinematogràfiques que se n'han fet i, sobretot, al musical d'Andrew Lloyd Webber. Ara la presentem en una nova traducció catalana. | | | | | | | | |
