Una història d'amor, amistat i solituds exquisidament commovedora
Quan el pare de l'Obiefuna presencia un moment íntim entre el seu fill adolescent i un jove aprenent que la família ha acollit, decideix enviar-lo a un estricte internat cristià. Allà, envoltat de nois que aviat esdevindran amics, amants o enemics, l'Obiefuna descobrirà el que realment sent i és, però haurà de mantenir-ho ocult per sobreviure en un ambient opressiu, masculí, de violència gratuïta.
A la universitat, per fi, l'Obiefuna sent que tot el seu món encaixa amb noves idees, noves experiències, nous amants. Però el govern de Nigèria aprova una llei que criminalitza les relacions entre persones del mateix sexe, i la vida de l'Obiefuna —la que ell vol viure— suposa ara un risc constant.
Benediccions és una història d'amor, amistat i solituds exquisidament commovedora. En una societat autoritària els personatges malden per mantenir la seva dignitat, la seva consciència, la llibertat de ser com són.
Un assaig combatiu que continua sent un referent absolut per al pensament feminista.
«Tanca amb clau les teves biblioteques, si vols, però no hi ha cap porta, cap pany, cap forrellat que pugui aturar la llibertat de la meva ment.» Aquesta és, probablement, la frase més coneguda de l'obra de Virginia Woolf. La va escriure a Una habitació pròpia, on aborda, sobretot, les circumstàncies que afecten les dones per desenvolupar el seu talent artístic i respon a la pregunta «què necessiten les dones per escriure?»
Woolf reivindica la necessitat de reinventar la literatura perquè les dones puguin expressar la seva manera de veure el món a través de l'art, i reconeix aquí la feina difícil de les pioneres —Austen, Eliot, les germanes Brontë.
Aquest assaig combatiu i afinat —ara en una nova i magnífica traducció— continua sent un referent absolut per al pensament feminista, i alhora és una obra meravellosament escrita i una lliçó magistral sobre literatura.
Una novel·la extraordinàriament emotiva sobre una parella que amb els seus dos fills, de cinc i deu anys, creua amb cotxe els Estats Units, de Nova York a Arizona. El seu destí: Apacheria, l'últim territori habitat pels apatxes, la tribu que està estudiant el pare. La mare, en canvi, està interessada en els milers de nens migrants que, sols i amb escàs suport, creuen la frontera mexicana i s'endinsen perillosament en el desert, vast i inacabable.
Mentre travessen els canviants paisatges americans, de motel en motel, els pares s'adonen que una esquerda s'està obrint entre ells. Al seient del darrere, els dos fills juguen, canten i van escoltant les converses dels seus pares i les notícies, fins que, en la seva imaginació, la crisi migratòria i el genocidi dels indis s'entremesclen i els impulsen a iniciar una aventura de final incert.
Luiselli escriu un relat commovedor —on tot és l'eco d'alguna altra veu— sobre la fragilitat dels vincles familiars, sobre com documentem i assimilem les nostres experiències i sobre què significa ser humà en un món injust i desigual.
«Novel·la distòpica brutal i absorbent […] és una de les obres més profundament feministes del segle passat.» — Naomi Huffman, The Atlantic
Inexplicablement aïllada per una paret invisible que la separa de la resta del món, que ha quedat petrificat per causes desconegudes, la protagonista es veurà obligada a deixar enrere la seva vida passada i afrontar la supervivència en solitari en una casa d'alta muntanya, només amb la companyia d'alguns animals. L'única alternativa davant la incertesa serà aprofitar tots els recursos al seu abast i adaptar-se als cicles del món natural.
Comparada amb Robinson Crusoe i anticipant-se a títols de Cormac McCarthy o Marian Engel, la novel·la de Marlen Haushofer aprofundeix en la experiència de l'individu fora de la societat i ha donat lloc a múltiples interpretacions des de l'ecologisme, el feminisme o la filosofia. Publicada el 1963, La paret manté encara avui la seva ànima distòpica, amb una escriptura precisa, brillant i hipnòtica.
