| | | | | Teresa, una dona jove, culta i sensible que duu una vida lliure d'inquietuds al costat del seu marit Lluís, rep un anònim pertorbador en què li anuncien que ell s'entén amb una dona tota instint sexual, a qui tothom coneix com la Mulata, i que, a més, hi té una filla. Aquest conflicte inesperat, en uns anys encara dominats per fèrries convencions socials, obliga Teresa a prendre una decisió i plantejar-se una nova existència. ¿Cada vida de dona és, com la seva, un drama secret, una lluita sorda? ¿Podrà refer-se i tornar a enamorar-se? ¿Hi ha altres dones com ella que la puguin ajudar de manera incondicional? Ho descobrireu en les pàgines d'aquest llibre fascinant, un dels millors exponents de la novel·la catalana del seu temps. | | | | Carme Montoriol i Puig (Barcelona, 1892-1966) va ser una de les intel·lectuals més destacades i més compromeses de la generació de la República, i una de les primeres encarnacions de la dona de lletres del segle XX dins de la nostra cultura. Pianista, poeta, traductora —fou la primera que traslladà a la nostra llengua tots els sonets de Shakespeare—, activista cultural i crítica literària, va excel·lir especialment en el terreny del teatre, amb obres com L'abisme o L'huracà, que contribuïren no pas poc a la renovació de l'escena catalana, i en l'àmbit de la narrativa, amb alguns relats i una novel·la plenament moderna, Teresa o la vida amorosa d'una dona, que, publicada per primer cop el 1932, ara presentem en una nova edició revisada. | | | Les persones aciençades i clarividents saben que la millor manera de suportar el que els resta per viure és deslliurar-se del passat, allunyar-se tant com puguin de la gent i dedicar el temps a gaudir dels passejos, que els permeten contemplar la natura amb tota la seva esplendor i, principalment, pensar en elles mateixes. «La font de la veritable felicitat està en nosaltres, i no depèn dels homes tornar miserable de debò a qui és capaç de voler ser feliç», diu l'autor en aquest llibre, el darrer de la seva vasta producció. Vell, sol i denigrat pels seus contemporanis, Rousseau hi presenta, per mitjà d'uns somiejos d'allò més lúcids, la recerca serena i intel·ligent d'un mateix, pròpia només dels savis, davant d'un món que, com el nostre, cada vegada estava més envilit. | | | | Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, 1712 ‒ Ermenonville, 1778), escriptor, filòsof i músic suís, va ser una figura central de la Il·lustració i de la teoria política moderna. Amb una vida marcada pel vagareig, va residir en diverses ciutats europees en situació precària i protegit per alguns aristòcrates. Obres d'una prosa esplèndida i incisiva com l'Emili o de l'educació, Del contracte social, les Confessions o Els somiejos del passejant solitari —que ara oferim en una nova traducció catalana—, entre moltes altres, van incidir profundament en temes clau de la humanitat: la desigualtat i la corrupció social, la llibertat i la sobirania popular, l'educació i l'amor, la introspecció i la solitud radicals..., i els debats que hi planteja continuen ben vigents avui dia. | | | | | | | | |
