On són les dones?, es preguntava Simone de Beauvoir a la introducció d'El segon sexe, primer estudi complet sobre la condició de la dona a Occident. Per a tantes feministes del nostre temps, Beauvoir ha estat una «mare simbòlica» i El segon sexe, un «llibre de capçalera». Però hi ha altres mares espirituals que han ajudat a construir una memòria que contraresta el cànon patriarcal. Totes les veus d'aquesta antologia són referents d'una genealogia literària feminista. Des de Christine de Pisan fins a la teoria queer de Judith Butler, el pensament crític de bell hooks, el feminisme marxista de Silvia Federici o el moviment Me Too de Nancy Fraser. No són veus aïllades, sinó que beuen les unes de les altres, dialoguen, forgen espais simbòlics de trobada i d'intercanvi. I podem veure com teixeixen una tradició col·lectiva a través dels textos que ha seleccionat Pilar Godayol, que també n'ha fet el retrat biogràfic. Christine de Pisan, Marie de Gournay, François Poullain de la Barre, Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft, Flora Tristán, John Stuart Mill, Charlotte Perkins Gilman, Virginia Woolf, Simone de Beauvoir, Betty Friedan, Valerie Solanas, Juliet Mitchell, Angela Davis, Joanna Russ, Judith Butler, Françoise d'Eaubonne, bell hooks, Silvia Federici, Nancy Fraser, Tithi Bhattacharya i Cinzia Arruzza. | | Fer política en l'imprei del jo, de Xavier Godàs
17,50€ L'activista Greta Thunberg ha protagonitzat els últims anys una forma d'acció política basada en el conflicte en primera persona. La seva protesta es va convertir, per l'efecte de les xarxes socials, en símbol i força mobilitzadora de milions de joves. El resultat és una lluita poc efectiva, perquè té l'origen en un malestar personal. És un de tants exemples d'una societat marcadament individualista, la nostra. Xavier Godàs analitza com ha canviat l'acció política en les últimes dècades; ja no sorgeix d'una comunitat, que s'organitza per obtenir uns beneficis per a tothom, sinó d'un subjecte individual, victimitzat per un sistema injust o no inclusiu. Però la història de la democràcia moderna és la història de la força popular de canvi. El risc, doncs, és evident: el canvi per al bé comú només es donarà si construïm un projecte col·lectiu que superi l'imperi del jo. | | Síndrome d'alcoholisme fetal, de Núria Beltran
16,00€ «Només soc una mare; la mare d'una noia amb síndrome alcohòlica fetal. I el que explico aquí és la nostra història. Crec que pot orientar a molta gent i alleujar el seu patiment.» L'adopció de la Dària, una nena moguda i eixerida; una criança difícil, amb trastorns que es confonien amb dèficits d'atenció; i l'ingrés als vint-i-cinc anys en una residència per a persones amb discapacitat, són el periple vital i emocional que Núria Beltran exposa en aquestes pàgines. Entremig, desorientació, angoixa i esgotament, però també l'energia i la lluita per mantenir la família i per no renunciar a la felicitat. El TEAF (trastorn de l'espectre alcohòlic fetal) i la versió més greu, la SAF (síndrome alcohòlica fetal), encara no es diagnostiquen prou bé. L'objectiu d'aquest llibre és fer prendre consciència dels danys que pot causar l'alcohol durant l'embaràs i ajudar les famílies afectades. | | Art i posttraducció I Teories i pràctiques en el món postdigitial, de Anna Dot
22,00€ Seguint la proposta dels teòrics de la posttraducció, Anna Dot observa i interpreta les obres d'artistes del present que treballen sobre la traducció i les eines digitals, el que s'ha anomenat la posttraducció artística. El resultat és un exercici especulatiu i rigorós, que sorprèn per la diversitat dels temes que aborda: l'auge de la intel·ligència artificial, la necessitat de redefinir l'autoria, el pirateig, el capitalisme lingüístic, l'impacte ecològic o la creació d'espais per a altres identitats i estils de vida. El llibre s'estructura en dos blocs: el primer delimita els camps d'estudi des de la contemporaneïtat -guerra freda, societat de consum i globalització-, presenta les modalitats de traducció automàtica i descriu la relació entre art i cultura digital. En la segona part es mostra com les posttraduccions artístiques es preocupen per les problemàtiques socials, culturals i polítiques que afecten les relacions que els humans mantenim entre nosaltres i amb el món. | | | |
