Novetats i recomanacions de Nadal! | |  | Amnisties i indults. Una història de les lluites pels drets i les llibertats a la Catalunya contemporània El 30 de maig del 2024, el Congrés de Diputats va aprovar la Llei d'amnistia, que pretenia resoldre la problemàtica generada pels milers de represaliats del procés independentista. La votació es va produir en un clima tens, amb l'oposició implacable dels partits de dretes i també d'alguns jutges, que es van proclamar en rebel·lia. A través de dotze capítols, que poden llegir-se de manera independent, Pere Bosch i Cuenca recupera històries desconegudes i moments en els quals l'amnistia s'ha convertit en un clam gairebé unànime del poble català. Algunes tenen protagonistes clars: el guerriller Ramon Cabrera (el Tigre del Maestrat), l'advocat Pere Coromines, el president Francesc Macià, el sacerdot Lluís M. Xirinacs, o el polític Carles Puigdemont; en d'altres, s'hi descriu la lluita col·lectiva de la societat catalana. Totes elles estan lligades per un únic fil. Un fil roig teixit a cop de tenacitat, de solidaritat i de defensa dels béns més preuats que té l'ésser humà: la vida, la dignitat i la llibertat.
Continua llegint... | | |  | Les bicicletes i els dies. Història, cultura i representació d'un artefacte revolucionari de Jordi Romeu Entre la crònica sentimental i la història cultural, aquest llibre és un passeig sobre dues rodes pels valors de la contemporaneïtat. Einstein pedalava mentre rumiava la teoria de la relativitat; Sylvia Plath anava en bicicleta per esbargir-se i fugir de la monotonia; Zola es movia a cop de pedal entre casa de l'esposa i casa de l'amant; Beauvoir i Sartre gaudien de les excursions en bicicleta en una França ocupada pels nazis; Beckett, Ferrater, Colette, Nabokov o Twain van enfilar els protagonistes de les seves obres en un bicicle; i el cinema ha bastit centenars d'històries sobre el selló d'aquest objecte revolucionari. Mitjà de locomoció, eina de treball o màquina de guerra. Il·lusió d'infantesa, còmplice del festeig adolescent, objecte de desig i promesa de llibertat. Jordi Romeu estira el fil d'una memòria que segurament tots tenim, en aquest assaig guanyador del IV Premi Ricard Torrents Bertrana.
Continua llegint... |  | «A través de les paraules vaig transformar el sofriment i la impotència dels vençuts, entre els quals hi havia la meva família materna, en coratge» M. Cinta Sadurní Vic va ser una de les ciutats escollides per les Brigades Internacionals per establir-hi un dels seus hospitals, el qual va estar operatiu entre l'abril de 1938 i el gener de 1939. La seva història, explicada a partir del testimoni d'algunes infermeres que hi van treballar, és també la història d'una guerra que va mobilitzar centenars de voluntàries i va capgirar les seves vides. Concebuts com a unitats militars i sotmesos a un ferri control polític, els hospitals de les Brigades eren territori dels homes. S'hi parlava de combat, i no de pèrdua o sofriment. És en les veus de les infermeres, en el relat del seu dia a dia, on descobrim el dolor, la precarietat, a vegades la negligència.
Continua llegint... | |  | Ensenyar a transgredir. L'educació com a pràctica de la llibertat de «Les meves pràctiques pedagògiques han sorgit de la interacció il·luminadora de pedagogies anticolonials, crítiques i feministes; ha estat un punt de vista potent des del qual treballar. Aquests escrits transmeten el plaer i l'alegria que experimento ensenyant; són una celebració!» Dona, negra i de classe obrera, bell hooks va patir l'opressió del patriarcat capitalista supremacista blanc, que ella tant va denunciar en la seva obra. Per combatre les desigualtats generades per la intersecció de la raça, la classe i el gènere, va optar per l'educació. La pedagogia transformadora de hooks, que s'inspira en l'obra de Paulo Freire, qüestiona el contingut curricular i la mateixa pràctica docent, i converteix els alumnes en part activa del procés d'aprenentatge. Aquesta edició, amb pròleg de Georgina Monge López, ens acosta a la pedagogia optimista i viva d'una de les grans pensadores del nostre temps.
Continua llegint... |  | «La primera motivació que m'ha dut a escriure aquest llibre ha estat la de cercar explicacions al fet que els catalans siguem avui un poble amb un fort sentit d'identitat, de pertinença a un col·lectiu que comparteix, a més de llengua i cultura, unes formes d'entendre la societat i el món». Aquest és un llibre extraordinari que només podia haver escrit un historiador singular com Josep Fontana. En un extens recorregut entre el segle VIII i l'actualitat, l'autor explica amb rigor i claredat la història de Catalunya, el seu desenvolupament econòmic, social i polític. I ho fa amb una afinada capacitat d'interpretació, atenta als principals protagonistes: el conjunt d'homes i de dones que fan que la societat prosperi superant els entrebancs, i que han manifestat una voluntat inequívoca de preservar la identitat catalana.
Continua llegint... | |  | A L'ofici d'educar hi hem parlat de criança i de família, d'escola i de joc, de sexualitat i de coeducació, de lectura i de lleure, d'art i de tecnologies, de relacions de parella, de reproducció assistida, d'adopcions i d'acollida, i de tants altres temes relacionats amb l'educació entesa en el sentit més ampli. Totes les persones que han passat per l'estudi de Catalunya Ràdio en aquests deu anys m'han ajudat a millorar en l'ofici d'educar. En aquest llibre he volgut recuperar les veus d'algunes d'elles: Carme Thió de Pol, Pep Guardiola, David Bueno, Maria Nicolau, Elena Crespi, Marina Garcés, Alba Alfageme, Joan Turu, Catherine L'Ecuyer, Francesco Tonucci, Xavier Melgarejo i el grup Xiula. El seu missatge és transformador, necessari, a voltes punyent, sempre lúcid, creatiu. Espero que gaudiu tant de la lectura com jo vaig gaudir de la seva conversa.
Continua llegint... |  | Aquest llibre parla d'amor i desamor. De què és essencial per millorar les relacions entre pares i fills. De la necessitat de crear a casa un entorn de benestar, bon humor i confiança, de més comunicació, on les criatures puguin madurar i formar-se, sanes i felices. Carme Thió de Pol, pionera en el treball de grups de reflexió amb mares i pares, exposa les dificultats més comunes en la criança —inseguretat, pors, sobreprotecció…— i proposa, per superar-les, la regla de les tres A: autonomia per a l'infant, autoritat de l'adult que educa i amor. «Per educar en positiu cal viure en positiu, i de viure en positiu, la Carme n'és mestra. En soc testimoni!» Anna Ramis
Continua llegint... | |  | «A Barbiana havia après les regles de l'escriptura: tenir alguna cosa important a dir; saber a qui s'escriu; trobar un ordre lògic; eliminar tota paraula que no serveixi. És així com escric aquesta carta amb els meus companys. És així que espero que escriuran els meus alumnes quan seré mestre.» Els alumnes de l'escola del petit poble de Barbiana (Itàlia) i el seu mestre, Lorenzo Milani, descriuen en aquesta obra una escola que no suspèn a ningú, que dona un pes fonamental a la llengua com a instrument per aprendre i fer-se valer, que no té horaris ni assignatures fixos. És la denúncia d'un sistema educatiu classista i discriminador, que continua sent tan vigent com revolucionària.
Continua llegint... |  | | Ser-hi. Com la presència dels pares modifica el cervell dels fills i configura la persona que arribaran a ser de Un dels factors que més condiciona la vida de qualsevol criatura –en termes d'aprenentatge, relacions, habilitats de lideratge i felicitat– és si ha tingut un adult a prop de manera continuada. Això no vol dir ser-hi sempre —és impossible!—, sinó que l'estona que els dediquem ha de ser constant i, sobretot, de qualitat. Daniel Siegel i Tina Payne Bryson, experts en neurociència i educació infantil, ens expliquen com ser presents en la vida dels nostres fills i com podem crear-hi un vincle que els doni força i eines psicosocials per abordar els reptes del dia a dia. Per aconseguir aquest aferrament, hi ha quatre condicions clau que hem de proporcionar als infants: que se sentin fora de perill, compresos, reconfortats i segurs. Aquestes quatre premisses els faran ser persones més connectades amb el món, més preparades per a la vida i més felices.
Continua llegint... | |  | La poesia és per als infants com una pluja suau i refrescant, que els amara de paraules, emocions i ritme. Les imatges que ofereixen els poemes, en un llenguatge concís i evocador, provoquen que els nens, des de ben petits, se sentin atrets per aquestes formes literàries. Els cent trenta textos d'aquesta antologia han estat seleccionats tenint en compte criteris de qualitat i varietat i s'ordenen per eixos temàtics. Plouen poemes! ofereix als infants una oportunitat per dir, sentir, llegir i compartir poesia amb altres infants i amb els adults del seu entorn. Escollit pel CLIJCAT entre els millors llibres de 2017.
Continua llegint... |  | Els infants senten fascinació per tot el que s'amaga al cel i a la terra: es fixen en animalons petits, baden observant un núvol… Un globus, un dragó o una marieta són un bon motiu per meravellar-se'n. Vanesa Amat i Judit Piella han fet com els nens; han alçat la vista i han mirat a sota els peus. I després han omplert aquest abecedari amb textos i dibuixos sobre animals, plantes o fenòmens meteorològics. Per cada lletra trobem una paraula, una poesia i una petita curiositat. I la lectura no s'acaba mai, perquè cada criatura pot ampliar la llista de paraules que el portaran a descobrir el seu món.
Continua llegint... | | | |
