| | | | | «¿Per què l'home s'ha inventat tants déus al llarg de la història?» «¿A què és deguda la pervivència de les religions?» Qualsevol persona amb una mínima inquietud intel·lectual s'ha fet aquestes preguntes en algun moment de la vida. I Bakunin, a Déu i l'Estat, es veu amb cor de respondre-les: la seva explicació posa a l'abast del gran públic les idees essencials de la filosofia de la religió de Hegel i Feuerbach, però en un estil més agosarat i més incisiu. És un text rigorós i, alhora, subversiu, que de tant en tant conté aforismes genials (un exemple: «Si Déu existís, tindria una sola manera de servir la llibertat humana: deixar d'existir»). Imprescindible per a tothom qui vulgui conèixer l'origen i l'evolució de les religions. | | | | Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin (Priamúkhino, 1814 ‒ Berna, 1876) fou la figura més rellevant del moviment anarquista. Nascut en el si d'una família noble i influït per la filosofia alemanya, Bakunin surt del món de la teoria i, llançant-se a l'acció, participa activament en les lluites del seu temps: la seva vida, plena de llums i ombres, d'alegries i decepcions, va ser animada sempre per una voluntat indefallent i un afany incansable, com ho demostren obres fonamentals com la Confessió al tsar, el Catecisme revolucionari i, sobretot, Déu i l'Estat, que ara oferim per primer cop en català. La burgesia i els marxistes han cobert el revolucionari rus de calúmnies i mentides fins a deixar-lo irrecognoscible, però aquest llibre —i la introducció que l'acompanya, que, resseguint els fets biogràfics més decisius, recupera el Bakunin real— és una eina òptima per rebatre'ls. | | | Partidari del viatge com a exercici en cerca del que ens és desconegut i com una manera ben oportuna de fugir del tedi, l'autor ens ofereix la crònica del viatge que va fer a Itàlia el 1580. Ara escrit al dictat pel seu secretari, adés redactat per ell mateix, hi descriu profusament les anècdotes, els costums, els paisatges i les singularitats dels pobles amb els quals es relaciona, però alhora no s'està de manifestar amb tota mena de detalls les seves cavil·lacions i les seves inquietuds més íntimes, fins al punt que el lector s'assabenta, per exemple, dels banys termals que visita, els àpats que pren, els coberts, plats i llençols que troba en els allotjaments, i fins i tot dels restrenyiments i els còlics que pateix, perquè el diari de viatge és, si més no en Montaigne, un impressionant retrat de vida. | | | | Michel Eyquem, senyor de Montaigne (Saint-Michel-de-Montaigne, Guiena, 1533-1592), és el nom més cèlebre del Renaixement francès i una de les figures més destacades de les lletres universals. Jurista, polític, pensador i assagista ―va ser el primer a convertir l'assaig en el gènere que nosaltres coneixem avui―, va deixar a la posteritat els Assaigs, un utilíssim espill de la condició humana, i el delitós Diari de viatge, que ens permet resseguir la vida de la gent i el dia a dia de Montaigne durant l'any i mig, si fa no fa, que va esmerçar recorrent Itàlia. Ara el presentem en traducció catalana, juntament amb la correspondència conservada de l'escriptor, entre la qual trobem la colpidora carta en què relata les darreres hores del seu amic Étienne de La Boétie. | | | | | | | | |
No hay comentarios:
Publicar un comentario