| | | | | Quan un viu en una situació límit, quan un té una malaltia incurable en la flor de la joventut, pot negar-la, quedar-hi atrapat o mirar d'afrontar-la amb totes les conseqüències. I això darrer és el que fa el protagonista d'aquest llibre excepcional: gràcies a l'esperó de l'escriptura, passa de la vida inautèntica a la vida autèntica o, segons les seves paraules, a la irrealitat immediata. Canviant, esmunyedissa i alhora fascinant per la seva sinceritat, aquesta novel·la arriba a transcendir la mateixa literatura. Com ha afirmat Mircea Cărtărescu, «Blecher va tenir la força per transformar el seu destí en una font d'aigua viva, tot regalant-nos pàgines sobre la vida interior com poques se n'han escrit en la literatura europea». | | | | Max Blecher (1909-1938), escriptor romanès d'origen jueu, fou una de les veus literàries més rutilants del seu país a l'època d'entreguerres. Diversos motius, entre els quals cal esmentar una vida curta i tràgica o la tradicional dificultat que han tingut molts escriptors de l'Europa de l'est per donar-se a conèixer a Occident, l'han fet fins ara poc cèlebre a nivell internacional, però tots els seus escrits, i principalment les seves novel·les, són un autèntic repte per al lector i representen una contribució innovadora i d'allò més singular a les lletres romaneses, europees i universals. Esdeveniments en la irrealitat immediata, que ara oferim per primer cop en traducció catalana, és la seva obra mestra indiscutible. | | | Acostumats com estem a les biografies de personatges mesquins i cobejosos com Catilina, o d'emperadors despietats i sanguinaris com Neró i Calígula, que fan les delícies dels afeccionats al macabre, oblidem sovint que els romans no haurien perdurat tants segles només amb individus d'aquesta casta. També hi va haver homes íntegres, és clar, segurament la majoria, que amb la seva uirtus i els seus esforços van permetre que Roma dominés el món. Juli Agrícola, un romà de classe mitjana elevat al patriciat, va tenir una importància considerable en la conquesta de Britànnia, i aquest llibre no és només la lloança d'un home bo, sinó una font impagable per conèixer de primera mà la romanització. | | | | Publi Corneli Tàcit (c. 54-120 dC) era, en paraules de Plini el Jove, «el més gran historiador de Roma», i els entesos han corroborat al llarg dels segles aquesta asseveració. Famós principalment pels Annals i les Històries, obres fonamentals per comprendre un dels períodes més decisius de l'antiguitat, fou també l'autor d'altres escrits més breus, però no pas menys interessants, com la Germània, on trobem informacions molt valuoses sobre els pobles germànics; el Diàleg dels oradors, que descriu la decadència, ja al seu temps, de l'art oratòria, i la Vida de Juli Agrícola, un bell panegíric del seu sogre traspassat, que ara presentem en una nova traducció catalana. | | | Els nois del poblet de Longeverne, a la tarda, quan surten de l'escola, s'imposen la missió indefugible d'enfrontar-se amb els nois del poblet veí de Velrans. Aquestes batusses pels boscos dels voltants no tenen res a envejar a les guerres dels adults. La rivalitat entre tots dos bàndols és aferrissada, i les tàctiques de combat, d'allò més enginyoses, fins al punt que els vencedors requisen els botons i altres peces de la indumentària dels vençuts com a tresor de guerra. Aquesta novel·la inoblidable, que ha inspirat diverses pel·lícules, ens transporta a un temps —no pas tan llunyà— en què els joves encara no eren autòmats esclavitzats pels teclats i les pantalles, sinó esperits lliures delerosos d'aventura. | | | | Louis Pergaud (Belmont, 1882 ‒ Fresnes-en-Woëvre, 1915), mestre i escriptor, va deixar una empremta inesborrable en la literatura francesa del començament del segle XX. Malgrat la seva mort prematura a la Primera Guerra Mundial, les seves obres mostren una inventiva i una vivesa fora del comú, fins al punt que el seu primer recull de contes, De Goupil à Margot, va rebre el prestigiós premi Goncourt l'any 1910. Això no obstant, el títol que l'ha fet cèlebre a nivell mundial és indubtablement La guerra dels botons, una novel·la que evidencia que l'aprenentatge dels infants ha de tenir sentit més enllà de les aules. Publicada per primer cop el 1912 i esdevinguda un clàssic de la literatura juvenil, ara la presentem en una nova traducció catalana. | | | El jove Sandokan, príncep d'una de les illes de Borneo, és destronat pels anglesos, que veuen en ell un perillós rival per als seus interessos. Disposat a venjar-se de l'afront, el malai aplega una munió d'homes audaços que el converteixen, després d'un gran nombre de victòries esclatants, en el Tigre de Malàisia, el pirata més valent i més temut de tot l'Orient. Però un dia, després d'un naufragi, és guarit a la mansió de lord Guillonk, la neboda del qual, Marianna, el captiva amb la seva bellesa incomparable. Aquesta passió naixent i recíproca fa que Sandokan es plantegi segrestar la noia per convertir-la en la seva dona, i fins i tot abandonar per sempre la pirateria i la seva illa de Mompracem. Faci el que faci l'heroi, les aventures estan més que garantides. | | | | Emilio Carlo Giuseppe Maria Salgari (Verona, 1862 ‒ Torí, 1911) va ser un dels autors més populars de la fi del segle XIX i el començament del XX. Escriptor prolífic, va publicar alguns relats de caire històric i també una novel·la en què narra un viatge al futur, Le meraviglie del duemila, precursora al seu país de la literatura fantàstica. Amb tot, va assolir fama universal, i el van arribar a comparar amb Jules Verne, pels diversos cicles de novel·les d'aventures que va compondre, el més conegut dels quals és el que dedicà als pirates de Malàisia, protagonitzat per l'inoblidable Sandokan. El primer títol d'aquest cicle és Els tigres de Mompracem, que ara oferim en una nova traducció catalana. | | | | | | | | |
No hay comentarios:
Publicar un comentario