Ambientada a Nigèria, la novel·la se centra en dos personatges d'orígens socials molt diferents. L'Eniolá és adolescent. El seu pare acaba de perdre la feina i no pot ni pagar-li l'institut, de manera que l'Eniolá es passa els dies fent encàrrecs per a una cosidora, recollint diaris, demanant almoina si cal, somiant amb un gran futur.
En canvi, la Wúràolá encarna la filla ideal en una família benestant. Sembla que tot li va bé: fa un any que treballa de metgessa i s'ha promès amb en Kúnlé, també de bona família. Però la relació té algunes esquerdes.
Quan un polític local intenta captar l'Eniolá i un sobtat esclat de violència destrossa una festa familiar, les vides de la Wúràolá i l'Eniolá s'entrellacen.
Amb la seva escriptura precisa i emotiva, Ayobámi Adébáyo aprofundeix en els lligams familiars, en les diferències de classe i de gènere, en els desitjos personals i les barreres socials.
El 1851, McGlue, un mariner estatunidenc, es desperta ferit i ensangonat a la bodega del vaixell on treballa, i se n'adona que l'han encadenat. Està massa borratxo per recordar què va passar, però tothom l'acusa que va assassinar el seu company Johnson. Això no té cap sentit per a ell, que el considerava el seu amic i no recorda en absolut què va passar. Però McGlue arrossega una tèrbola vida de baralles i violència gratuïta, sempre abusant de l'alcohol; i, a més, té un trau profund al cap que li impedeix pensar amb claredat.
A mesura que el vaixell completa la ruta de tornada a Salem (Massachusetts) on serà jutjat, l'embriaguesa mental i física de McGlue va desapareixent i és capaç de rememorar fragments de la seva amistat íntima amb Johnson i entreveure els esdeveniments de la nit infausta en què suposadament el va assassinar.
Premi Fence Modern de narrativa
«Una història meravellosament sòrdida d'amor i mort en alta mar […], una meravella feta de prosa magistral i de veritats que us faran avergonyir-vos.» — Gary Lutz
«Moshfegh és una superlativa escriptora d'històries curtes.» — Alasdair Lees, Independent
«Un relat molt personal, molt privat, però que podria ser la història de molts. La col·lectivitat representada en una sola protagonista.» — Maribel Pascual, Las Furias Magazine
Cada llibre d'Annie Ernaux ens condueix a conèixer, sense sentimentalismes i amb total sinceritat, les experiències i emocions d'una dona, que pel seu talent literari esdevenen vivències universals. Ernaux es va fer popular a França amb El lloc, aquesta narració intimista, descarnadament autobiogràfica, sobre la relació amb el seu pare estimat.
Ell, primer obrer i després petit comerciant en un poble de províncies, mai no ha visitat un museu, ni ha llegit més que algun diari regional, però espera que, gràcies als estudis, la seva filla arribi a ser «millor que ell». En la narració de la vida i la mort del pare, la filla no renega dels seus orígens humils, però reconeix la distància dolorosa que les aspiracions d'ella —emmirallant- seen la culta i educada burgesia urbana— han obert entre tots dos.
Obra guanyadora del premi Renaudot i de l'Académie Française
Premi Nobel de Literatura
«Una obra mestra […], diferent de qualsevol altra narració contemporània […], aclaparadora.» — Paris-Match
«Un gran triomf literari, vibrant, amb emoció continguda i recel.» — Le Monde
Alcen la veu perquè saben que per construir la màtria es necessiten a totes.
Ser dona en una nació ocupada com la catalana proporciona una perspectiva privilegiada de la història dels estats i del patriarcat. Partint d'aquesta premissa, trenta dones de geografies, condicions i professions diferents dels Països Catalans presenten les seves reflexions davant el col·lapse ecològic, democràtic i socioeconòmic que viu la nostra societat. Nascudes entre el 1980 i el 2000, les matriotes van polititzar-se entre l'esclat del Procés independentista i la quarta onada feminista, en moviments i lluites socials. Amb tot, es declaren hereves d'una llarga tradició d'artistes, intel·lectuals i activistes que han volgut conciliar el feminisme i el nacionalisme, resignificant-lo per afavorir una nova manera d'entendre la vida en comú, és a dir, una nova manera de fer política i de dialogar amb el conjunt de la societat.
Alcen la veu des de Castelló o la Catalunya Nord per existir més enllà dels confins administratius imposats. Alcen la veu en tant que lesbianes, racialitzades o discapacitades, perquè volen que els drets de totes siguin una prioritat nacional. Alcen la veu com a pageses, politòlogues, empresàries, sindicalistes, creients, atees… expertes en el seu camp, perquè saben que per construir la màtria es necessiten a totes. I ho fan amb dos supòsits: que la llengua catalana és l'eina més democràtica possible per aglutinar catalans d'orígens diversos i que tot feminisme nacionalista que no facin elles, serà fet en contra seva.
Una relació poc convencional que qüestiona els tòpics de l'amor
Una parella jove se separa. S'havien conegut a Roma i allà havien viscut la seva història d'amor, que ara acaba. O potser no. Potser pot haver-hi amor després de l'amor. Ell, Yngve, trobarà la seva vocació en el món artístic. Ella, Carme, viurà vinculada al món de l'òpera. L'un i l'altre es necessitaran al llarg dels anys i trobaran maneres de ser-hi presents, de comunicar-se i de veure's. Es retrobaran a la ciutat d'ell, Estocolm; a la ciutat d'ella, Barcelona, o en qualsevol altre racó del món. I tindran altres amors, formaran famílies, tindran fills, reviuran el vertigen de la passió i el desencís, exploraran nous sentiments com noves terres per descobrir… Però sempre mantindran el caliu de l'altre, com un foc latent.
Amb l'estil plàstic i cinematogràfic que la caracteritza, Alba Dalmau desplega amb mestria l'evolució d'una relació poc convencional que qüestiona els tòpics de l'amor.
En el primer terç del segle xx, en una societat avançada com la britànica, el rol social de les dones encara estava limitat per convencions i models tradicionals. De les dones, només s'esperava que fossin esposes devotes i dòcils, mares exemplars i mestresses de casa abnegades, és a dir, tot allò que un poema famós havia batejat com «l'àngel de la casa».
Matar l'àngel agrupa sis textos que planen sobre aquest concepte. En articles i en conferències dirigides a dones treballadores, Woolf posa en valor la feina d'algunes escriptores i lluitadores pioneres i assenyala com n'és de difícil canviar la mentalitat, tant dels homes com de les dones, per avançar cap a la igualtat.
«Eren dues de les aventures de la meva vida professional. La primera, matar l'Àngel de la Casa, crec que la vaig resoldre. Va morir. Però la segona, explicar la veritat sobre les meves pròpies experiències com a cos, crec que no l'he resolt. Dubto que cap dona encara ho hagi resolt.»
Uns bons hàbits són el pilar d'una bona educació i d'una bona convivència familiar.
En preguntar a les famílies què voldrien per als seus fills, la resposta sol ser «que siguin feliços». Alba Castellvi ens proposa una sèrie d'hàbits que els ajudaran a ser persones segures, espavilades i autònomes. Hàbits que els donaran la capacitat de relacionar-se de manera feliç amb ells mateixos i amb tot allò que els envolta.
A partir de més de 30 propostes concretes i realitzables, Castellvi ens dona eines per fer que la nostra vida quotidiana en família sigui educativa de manera senzilla, cordial i agraïda. Construint amb els infants i adolescents nous hàbits de disciplina, seguretat, comunicació i relació amb els altres farem d'ells, sens dubte, persones assertives, capaces de construir solucions creatives davant les dificultats i felices.
De l'autora d'Educar sense cridar (onze edicions).
No hay comentarios:
Publicar un comentario