 | A L'ofici d'educar hi hem parlat de criança i de família, d'escola i de joc, de sexualitat i de coeducació, de lectura i de lleure, d'art i de tecnologies, de relacions de parella, de reproducció assistida, d'adopcions i d'acollida, i de tants altres temes relacionats amb l'educació entesa en el sentit més ampli. Totes les persones que han passat per l'estudi de Catalunya Ràdio en aquests deu anys m'han ajudat a millorar en l'ofici d'educar. En aquest llibre he volgut recuperar les veus d'algunes d'elles: Carme Thió de Pol, Pep Guardiola, David Bueno, Maria Nicolau, Elena Crespi, Marina Garcés, Alba Alfageme, Joan Turu, Catherine L'Ecuyer, Francesco Tonucci, Xavier Melgarejo i el grup Xiula. El seu missatge és transformador, necessari, a voltes punyent, sempre lúcid, creatiu. Espero que gaudiu tant de la lectura com jo vaig gaudir de la seva conversa. |  | «Tant en la història de la literatura com en el present hi ha la foscor dels silencis: alguns són els silencis d'anys per part dels nostres grans clàssics, alguns són silencis ocults, alguns no arriben a tenir mai forma de llibre. No es tracta de silencis naturals, aquest temps necessari per a la renovació, el guaret, la gestació, en el cicle natural de la creació. Els silencis de què parlo aquí són antinaturals; el desbaratament antinatural d'una cosa que lluita per arribar a existir, però no pot.» Una amiga de la poeta Anne Sexton, un referent per a Margaret Atwood, una influència per al discurs feminista de Maria-Mercè Marçal: Olsen ha deixat empremta en generacions d'escriptores perquè va advertir de les dificultats que té la humanitat, i sobretot les dones, per trobar un espai mental i físic per crear, per tenir veu. Els dos assaigs que aplega aquesta edició, pensats i païts durant més de cinquanta anys, fan una anàlisi tan vigent avui com quan es va formular. | |  | Presentació d'Anna Ramis Aquest llibre parla d'amor i desamor. De què és essencial per millorar les relacions entre pares i fills. De la necessitat de crear a casa un entorn de benestar, bon humor i confiança, de més comunicació, on les criatures puguin madurar i formar-se, sanes i felices. Carme Thió de Pol, pionera en el treball de grups de reflexió amb mares i pares, exposa les dificultats més comunes en la criança —inseguretat, pors, sobreprotecció…— i proposa, per superar-les, la regla de les tres A: autonomia per a l'infant, autoritat de l'adult que educa i amor. «Per educar en positiu cal viure en positiu, i de viure en positiu, la Carme n'és mestra. En soc testimoni!» Anna Ramis |  | «A Barbiana havia après les regles de l'escriptura: tenir alguna cosa important a dir; saber a qui s'escriu; trobar un ordre lògic; eliminar tota paraula que no serveixi. És així com escric aquesta carta amb els meus companys. És així que espero que escriuran els meus alumnes quan seré mestre.» Els alumnes de l'escola del petit poble de Barbiana (Itàlia) i el seu mestre, Lorenzo Milani, descriuen en aquesta obra una escola que no suspèn a ningú, que dona un pes fonamental a la llengua com a instrument per aprendre i fer-se valer, que no té horaris ni assignatures fixos. És la denúncia d'un sistema educatiu classista i discriminador, que continua sent tan vigent com revolucionària. | | | |
No hay comentarios:
Publicar un comentario