Un esplèndid monument literari al passat, amb una novel·la que ja és un clàssic de la literatura europea recent.
L'escriptora croata Dubravka Ugrešić troba en les velles fotografies guardades en un armari l'espurna per encendre la memòria. Davant dels seus ulls retornen les trobades nocturnes amb amigues per tirar les cartes del tarot, l'existència difícil de la mare, la seva estada a Berlín en un apartament compartit amb tres joves índies, les aventures amoroses a Lisboa…
Amb el desmembrament definitiu de Iugoslàvia, molts van haver d'exiliar-se, sovint amb tota la seva vida reduïda a una maleta. Convertits per sempre en ciutadans de l'exili —l'únic país sense geografia real—, els personatges de la novel·la queden atrapats entre diverses cultures i països, a mig camí d'un passat propi arrasat i un futur desarrelat, sense certeses.
Ugrešić alça aquí un esplèndid monument literari al passat, abans que el temps no l'esborri, amb una novel·la que ja és un clàssic de la literatura europea recent.
Aquest assaig qüestiona a fons l'esquema binari com a principi ordenador de la realitat.
Pensar en oposicions ens ajuda a comprendre el món. L'inconvenient és que aquesta mena de pensament afavoreix les jerarquies: entre home i dona, superiors i subordinats, governants i governats, etc. El debat al voltant del gènere va posar el no-binarisme a l'ordre del dia i va impulsar un moviment emancipatori que per a uns és font de controvèrsies estèrils i en altres alimenta l'esperança en una profunda transformació social.
Aquest assaig estimulant de Michael Ebmeyer tracta justament d'aquestes esperances. Parteix de la discussió al voltant del gènere per a qüestionar a fons l'esquema binari com a principi ordenador de la realitat, enllaçant-ho amb diverses estratègies per a practicar el pensament i l'acció subversius: la desconstrucció, el rebuig del principi de dominació com a pràctica política, o el feminisme i el moviment LGBTQ+ com a models per a fer trontollar els hàbits autoritaris.
Davant les amenaces que planen sobre la nostra existència, és més evident que mai que, per molt que ens costi allunyar-nos de l'esquema binari, ens hem de moure ràpidament. Si hi ha cap solució, serà no-binària.
XXXIV Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler
En les immediacions de la central de Txernòbil, un soldat rus obsedit pels seus somnis dispara a un cavall de Przewalski —els únics exemplars salvatges al món— i el fereix en una cuixa. Ranquejant, separat de la manada, el cavall aconsegueix fugir.
L'Elena i el Sergei treballen a la zona d'exclusió de Txernòbil estudiant la fauna que sobreviu allà sota els efectes de la radiació. Troben el cavall agonitzant i aconsegueixen salvar-lo. Però potser la relació amb els homes i les dones el canviaran per sempre, allunyant-lo de la seva vida salvatge. Potser els homes i les dones que s'hi relacionin —en somnis, en cos i ànima— canviaran també per sempre.
Una novel·la singular que explora les connexions profundes entre persones i animals i ressegueix l'extraordinari periple d'un cavall per Ucraïna, Bielorússia i Polònia.
«Bell i impossible d'abandonar. Heti és un geni.» — Avni Doshi
Imagineu que estem vivint en el primer esbós de la creació, elaborat per Déu, que ja està treballant en el segon. En aquest primer esbós, la Mira marxa de casa per estudiar en una acadèmia. Allà coneix l'Annie, una noia òrfena, amb qui sent una connexió total. Quan la Mira és gran, el seu pare estimat mor, i el seu esperit viu dins ella. Junts esdevenen una fulla. Passat el temps, l'Annie aconseguirà que la Mira surti de la fulla i torni al món humà. Però què passarà amb elles —i amb la resta de nosaltres— en el segon esbós, tan millorat, tan perfecte?
Inclassificable, d'una imaginació desbordant, Color pur desplega un univers literari original, impossible d'etiquetar o de comparar. Narrada per un «nosaltres» que podria ben bé representar la humanitat sencera, Heti ens proposa reflexions suggeridores sobre l'eternitat, el nostre lloc al món, la crisi climàtica, l'art com a emulació del poder diví, la vida després de la mort o el sentit final de l'existència. Traducció de Maria Bosom
La proposta que l'Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides i les seves expectatives. Tots dos fa anys que són vidus i saben què és la soledat. De la distància i l'estranyesa dels primers moments, avancen cap a la intimitat i la complicitat, cap a un coneixement profund de l'altre. En la quietud de la nit parlen amb franquesa sobre la seva joventut, els matrimonis i els fills, els enganys, les esperances, la solitud i les pors. Qui sap si passaran junts la resta de les seves vides.
«Una reflexió preciosa sobre l'envelliment i la necessitat que té l'ésser humà de connectar… Una història potent i breu sobre dos personatges que es neguen a anar dòcilment cap a la seva nit.» —The Philadelphia Inquirer
«Una obra tendra i acuradament polida, una meravella inesperada.» —The Washington Post
Quan s'acosta l'estiu, en regions pròximes al pol Nord, la llum del dia s'allarga tant que pròpiament no es fa de nit; són les màgiques nits blanques: «Feia una nit meravellosa, d'aquelles que potser només es donen quan som joves, estimat lector.»
Dostoievski narra la història d'una parella de joves —solitaris, desesperats, somiadors— que es coneixen en una d'aquestes nits irreals als carrers de Sant Petersburg. Al llarg de quatre nits nous sentiments plens d'ingenuïtat romàntica creixeran dins seu, però el miratge es desfarà i la realitat s'imposarà de manera cruel. ¿Un únic moment feliç és prou per a tota la vida d'un home?
Les nits blanques és una gran història d'amor i desil·lusió, amb Sant Petersburg com a escenari nostàlgic i que entre altres directors de cine va fascinar a Robert Bresson o Luchino Visconti.
«El cor de les nits blanques és un desig. Un desig immens i terriblement concret. El desig de ser feliç.»(Carlota Subirós)
L'Anna i la Marina són dues germanes que, allunyades des de la seva joventut, es retroben per vendre un molí i un forn de pa que han heretat d'una dona que no coneixen. És l'hivern del 2010, a Valldemossa (Mallorca), i les germanes han viscut vides totalment oposades: l'Anna gairebé no s'ha mogut de l'illa i continua casada amb un home a qui ja no estima; la Marina, en canvi, ha viatjat per tot el món i treballa per a una ONG.
Mentre intenten desxifrar el misteri de l'herència, hauran de fer front als vells conflictes familiars i alhora recuperar els anys perduts.
Tens a les mans una novel·la sobre l'amistat femenina, els secrets guardats i receptes de pa oblidades. Però, sobretot, la història d'unes dones que aprenen a decidir, amb llibertat, sobre la seva vida i el seu futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario