Com escriure sobre Àfrica i altres textos «Fes servir sempre la paraula Àfrica, foscor o safari al títol. Al subtítol pots posar-hi paraules com ara massai, tambor, sol o atàvic. Altres mots escaients: guerrilles, etern, primordial i tribal. Al text, tracta Àfrica com si fos un sol país. Un sol país on hi fa molta calor, hi ha pols i sabanes infinites amb ramats immensos d'animals i gent alta i prima que es mor de gana. No t'emboliquis a fer descripcions detallades.» Binyavanga Wainaina Escriptor i activista seminal, Wainaina és recordat com un dels millors cronistes de la vida africana contemporània.
Continua llegint... | | | Ser-hi. Com la presència dels pares modifica el cervell dels fills i configura la persona que arribaran a ser de 22 € Un dels factors que més condiciona la vida de qualsevol criatura –en termes d'aprenentatge, relacions, habilitats de lideratge i felicitat– és si ha tingut un adult a prop de manera continuada. Això no vol dir ser-hi sempre —és impossible!—, sinó que l'estona que els dediquem ha de ser constant i, sobretot, de qualitat. Daniel Siegel i Tina Payne Bryson, experts en neurociència i educació infantil, ens expliquen com ser presents en la vida dels nostres fills i com podem crear-hi un vincle que els doni força i eines psicosocials per abordar els reptes del dia a dia. Per aconseguir aquest aferrament, hi ha quatre condicions clau que hem de proporcionar als infants: que se sentin fora de perill, compresos, reconfortats i segurs. Aquestes quatre premisses els faran ser persones més connectades amb el món, més preparades per a la vida i més felices. | | «A través de les paraules vaig transformar el sofriment i la impotència dels vençuts, entre els quals hi havia la meva família materna, en coratge» M. Cinta Sadurní Vic va ser una de les ciutats escollides per les Brigades Internacionals per establir-hi un dels seus hospitals, el qual va estar operatiu entre l'abril de 1938 i el gener de 1939. La seva història, explicada a partir del testimoni d'algunes infermeres que hi van treballar, és també la història d'una guerra que va mobilitzar centenars de voluntàries i va capgirar les seves vides. Concebuts com a unitats militars i sotmesos a un ferri control polític, els hospitals de les Brigades eren territori dels homes. S'hi parlava de combat, i no de pèrdua o sofriment. És en les veus de les infermeres, en el relat del seu dia a dia, on descobrim el dolor, la precarietat, a vegades la negligència.
Continua llegint... | | | | |
